FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ofèn els sentiments morals, la consciència, que causa escàndol. És un home escandalós. Un acte, un capteniment, escandalós. Difamatori . Un escrit escandalós. Que fa escàndol, rebombori. Quins xicots més escandalosos; no paren de cridar en tot el dia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fatigar el cervell (d'algú), marejar, amb sorolls o sons. No paren de cridar tot el dia: m'atabalen, aquestes criatures! El soroll del taller atabala el veïnat. Me n'han fet, de preguntes! M'han ben atabalat.En Joan s'atabalava amb tantes preguntes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cridar la còlera divina, la reprovació eterna, la malaurança, (sobre algú o sobre alguna cosa). Tothom maleïa el tirà, la seva crueltat. Maleïda l'hora que el vaig conèixer! Déu, condemnar a la reprovació eterna. Déu maleí Caín. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer lladrucs. Els gossos lladren: deu venir algú. El gos li lladrava ensenyant-li les dents. Amenaçar sense escometre. No tinguis por d'aquest parell: no fan altra cosa que lladrar. lladrar a la lluna Cridar contra algú que no es digna a escoltar ningú, contra qui hom no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escollits. Respirar a plens pulmons. Cridar a plens pulmons. a pulmó lliure Sense escafandre. Bussejar a pulmó lliure. a pulmó lliure Practicat sense escafandre. Submarinisme a pulmó lliure, immersió a pulmó lliure. tenir bons pulmons Tenir capacitat de cridar molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cridar (una persona o un animal) perquè vingui. Noi, apel·la el gos. Recórrer al jutge o al tribunal superior perquè revoqui, esmeni o anul·li la sentència, que es creu injusta, dictada per l'inferior. Recórrer a una persona o a una cosa en alguna necessitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a interrogar demanant el que no hem entès o fingim de no haver entès, o bé la conformitat, la submissió, etc., al que acabem de dir. Expressió usada per a manifestar menyspreu. Expressió usada per a cridar l'atenció d'algú. Eh [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues festes, escaure's en un mateix dia. Aquest any ocorren Sant Benet i Diumenge de Rams. Venir al pensament. Hi pensaré fins que m'ocorri una solució. Si a tu no se t'ocorre cap solució, a mi tampoc. Veient-se perdut, se li ocorregué cridar. Un component, ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cridar: no es tombarà a mirar-te. Fer caure (allò que estava dret). D'una bufetada el va tombar. Arbres que el vent ha tombat. És ferm en les seves conviccions: no aconseguireu pas tombar-lo. Aquesta pudor tomba d'esquena, és molt forta. Suspendre (algú o els coneixements [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els pollets de la gallina i altres ocells, cridar. Parlar1 1 1. No et vull sentir piular en tot el dinar. no piular Callar 1 1. Tu no piulis i deixa que ho expliqui ell. no poder piular Poder a penes parlar per un impediment físic o no tenir dret a parlar donat allò de què es [...]
